Carrer Canonge / Pont de l'autopista
Alella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, "Pont de l'Autopista" i "Carrer Canonge", segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona.
Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M.
Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232).
Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres.
Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, "de criatura" i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies,
trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, "de forma antropomorfa", excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest.
L'individu era cobert amb "tegulae", una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval.
En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est
de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de "tegula". Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un
segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix "A", com a darrera lletra.
El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.
Es desconeix la ubicació dels materials.
Història
Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960.
No es té constància de cap actuació posterior.
Bibliografia
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987.
FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit.
GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). "Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella". Alella, p.17-B i 21-A.
PREVOSTI, Marta (1981). "Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo". Museu de Badalona. Badalona, p.232-233.