Carregador del Collet i telefèric de Vallcebre
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga zona de descarregador del carbó i arribada del cable del telefèric que baixava de Vallcebre per carregar el carbó al tren que venia de Berga. Del cable o telefèric encara es conserva damunt de la fàbrica de ciments i sota de les "Llenes" un túnel amb una torre de fusta de l'antiga instal·lació. La torre conserva les rodes i engranatges per al cablejat de les vagonetes. A la sortida del túnel, excavat expressament per aquest mitjà hi ha encara les bases de formigó que suportaven altres torres o pilones, a avui desaparegudes. Al llarg del seu antic traçat es conserven restes d'altres fonaments, també de formigó, especialment a Masdepei.
Es conserven imatges i explicacions orals que han permès identificar aquests elements. El telefèric encara conserva dues pilones a dins d'un túnel per damunt de la colònia Pujol i Tomàs i dues pilastres de formigó a Masdepei.
Història
La precarietat o manca de les vies de comunicació i de vehicles de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, feien impossible el transport del carbó des de moltes de les mines de l'Alt Berguedà fins els centres de consum. En diverses ocasions aquest fet va impedir l'explotació d'algunes d'aquestes mines. Les empreses amb més capacitat econòmica van construir diversos trens i telefèrics que transportaven el carbó des de les seves corresponents mines fins les estacions de tren més properes, a Cercs o al Collet. En alguns casos aquests mitjans de transport van ser grans obres d'enginyeria d'aquella època. Els telefèrics estaven formats per un cable d'acer, pel que es desplaçaven unes petites vagonetes penjades. Els trens circulaven per vies col·locades a terra. Per salvar pendents molt pronunciades es construïen plans inclinats. En aquests es subjectava els trens amb un cable perquè no s'escapessin costes avall. Aquest telefèric tenia una longitud de 6.789 m i transportava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació de descarrega del Collet. Va funcionar des de 1942 fins els anys seixanta, tot i que estava prohibit també hi viatjaven empleats ja que així s'estalviaven una llarga caminada.
Bibliografia
COBOS GUIXÉ, XAVIER; PASTOR HERNÀNDEZ, CARLES (2011). Guardiola de Berguedà. Records d'un instant. Zenobita edicions. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON 1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga
