El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.