Fins l'any 66 del segle XX el grup de caramellaires de la Torre d'Oristà estava format només per homes. A partir d'aquests anys 1966-1969 es van poder incorporar al grup les noies. Les caramelles a la Torre d'Oristà van deixar de cantar-se durant un temps i es van recuperar l'any 1996 gràcies a l'impuls del Grup d'exposicions de la Torre i l'AMPA de l'escola de la Torre, els quals van continuar organitzant les caramelles fins l'any 2005, quan tancada l'escola i per falta de cantadors es va deixar de fer. Tot i així un grup de gent gran, cantadors del cor de l'església, continuen cantant una caramella de les recuperades antigament en acabar la missa del diumenge de Pasqua per tal que aquesta tradició no es perdi i recordar la tradició.
La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.
