Es desconeix exactament l'inici de les cantades de caramelles, tan mateix de principis del segle XX es té constància de l'existència de lletres que ironitzaven sobre esdeveniments de l'època, també consta per la memòria oral que la ballesta, element indispensable a les caramelles de Callús ja s'utilitzava per fer arribar flors als balcons. Es té constància també de l'existència d'un grup d'homes que formaven el Cor Parroquial i que en diades assenyalades acompanyaven l'ofici a l'església vella. Paral·lelament a aquest, es formà un segon cor que era acompanyat per l'organista. Es va crear llavors una rivalitat entre els dos grups que acompanyava molts aspectes de la vida cultural de pobla durant la primera meitat del segle XX. Aquesta rivalitat estava lligada també a les caramelles, cada un dels grups tenia i organitzava la seva pròpia cantada de caramelles. Durant la república, la tradició s'havia instaurat també entre la mainada que també rivalitzava amb la cantada de caramelles. Durant el període de la guerra civil, es deixaren de cantar les caramelles, però un cop acabada es reprengué la tradició, fins i tot es permeté que algunes cantades fossin en català. Vers el 1947 es formà l'Esbart Dansaire de Callús Anella Daurada on ja actuaven nois i noies plegats. Més tard el 1951 es fundà el cor dels Bons Companys i a partir d'aquí diverses corals i colles dansaires. Aquesta tradició s'ha arrelat fins el moment i cada any el per Pasqua es duen a terme la catada i els balls de Caramelles.