Capelles
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    Ctra. local a St. Joan d'Oló 600 m, passat el Joncar camí direcció est 700 m i després N-W 400 m
    602

    Coordenades:

    41.87264
    2.04852
    421043
    4636073
    Número de fitxa
    08258-126
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A004000240000AG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïna, que està emplaçada en un contrafort septentrional de l'altiplà per on passa el camí de l'Estany. Just davant seu hi ha l'anomenat cingle de Capelles. Se'n conserven els murs fins a una alçada desigual, en el sector més al nord gairebé fins a la coberta. Configuren una edificació de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes), que està compartimentada interiorment en quatre grans estances. A migdia, que és on hi devia haver el portal, la casa es troba més esfondrada. En aquest sector devia tenir alguns coberts adossats a un petit barri. La casa ha conservat la tipologia tradicional i gairebé no ha sofert afegitons moderns, tan sols unes mínimes reformes interiors fetes amb totxo modern. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i no s'hi veuen gaires finestres. Les que s'han conservat són amb llinda de fusta.

    Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 44 (Pla Especial Urbanístic 2011)
    Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota, de Rodoreda

    Capelles no apareix en els fogatges antics del terme, per això el més probable és que sigui una construcció de finals del segle XVIII o començaments del XX, motivada per l'expansió de a vinya. Era una masoveria del mas veí de Rodoreda. No sembla que la casa hagi tingut gaires ampliacions. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que Capelles estava deshabitada, però fins la dècada de 1940 sembla que hi va viure gent. Més endavant va quedar ja abandonada i en procés de ruïna.

    PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110.
    SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 44.