Capella Santa Magdalena
Moià

    Moianès
    A 6 Km al sud-oest de la vila. Camí de carro que porta a Serramitja. A la Serra de Santa Magdalena.
    Emplaçament
    Trencant que va a Montbrú a la Ctra. N-141-c en direcció a Manresa. Dalt una carena.

    Coordenades:

    41.79252
    2.05352
    421360
    4627173
    Número de fitxa
    08138 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Barroc
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    En la rehabilitació s'han repicat i sorrejat l'exterior i l'interior perdent-se el morter original.
    Protecció
    Legal
    BCIL núm. Catàleg 823-I. 1985
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 95, ACCN 16763
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Agropecuària El Maset SL - Mas el Maset Ctra. N-141-c km 29-30 08180 Moià
    Autoria de la fitxa
    C. Casinos

    Capella d'una sola nau amb absis poligonal. La teulada és a dues vessants amb ràfec de cinc filades mixtes (teula i rajola). Petita espadanya d'obra nova igual que les finestres que donen a l'exterior. Porta d'accés de fusta original encarada a ponent. La llinda de pedra no té cap inscripció i els muntants presenten, modelat a baix relleu, un capitell doble simple a l'altura de la llinda. A pocs centímetres de la llinda hi ha una base rectangular sobre la qual, simètricament, hi ha dos pilons acabats amb esfera i, entre ells, una fornícula amb estructura de templet amb columnes de capitell simple, avui buida. En un dels sillars laterals dels muntants de la porta d'accés es pot observar la inscripció, poc llegible: " CO.../LOS ERANCE...MA..GE/ERMITA ST MAGDALENA/DIA 2...ANY/1821 ".
    L'interior de planta basilical encara conserva, a la banda de llevant i a l'altura del transsepte, una capella lateral petita que sembla original, i un segon pis sobre la porta d'entrada a l'ermita que podria haver estat el cor. La llum, la rep des d'una rosassa petita circular formada per quatre blocs de pedra situada tot just per damunt de la fornícula esmentada anteriorment. A la façana de tramuntana s'observen dos grans contraforts de pedra calcària i morter disposats en paral·lel a la part central de la façana. A cada part de la façana dividida per aquest contraforts hi ha una finestra d'obra nova amb llindes simples. A prop de la llinda d'una d'aquestes finestres es pot observar una creu incisa en un dels blocs de pedra. A la façana exterior de l'absis s'ha obert una nova finestra rectangular on la propietària vol posar un vitrall modern.
    A l'interior de l'edifici, hi ha una porta que dóna accés directe a la casa de pagès de construcció posterior.
    El conjunt és coronat amb una espadanya de reduïdes dimensions.

    Al 1888 hi coincidiren dues grans concentracions de fidels que hi anaven de romeria.
    Havia estat aprofitada antigament com a cabanya de pastor i durant molts anys hi va viure un ermità.
    Actualment s'està restaurant l'interior i rehabilitant l'exterior.
    A uns metres de l'ermita vers ponent hi ha una estructura de planta quadrada i petites dimensions de la qual ningú sap la funció.
    A l'inventari del Patrimoni Arquitectònis de catalunya és denominada: Capella de Santa Magdalena.

    La seva existència data del s. XIII, quan Elisenda de Vilarjoan l'any 1288 fa un llegat en el seu testament. L'any 1419, Pere Joan Codony i la seva muller Caterina "feren donació de sí, i per a servir en la capella als Vicaris de Moià administradors d'ella ".
    La capella va ser refeta l'any 1683 i era sufragània de Moià l'any 1878.
    L'edifici actual va ser aixecat al s. XVIII aprofitant, possiblement, les estructures de l'edifici anterior.
    En el padro de 1830 encara hi apareix un ermità.

    AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Nº 006 (1523).
    Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
    Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.