Capella del Mas Posas
Sant Quirze Safaja

    Moianès
    Mas Poses. Urbanització Pla del Badó
    Emplaçament
    C-59 direcció St. Feliu de Codines, trencar a la dreta cap a la urbanització Pla del Badó.
    703

    Coordenades:

    41.71986
    2.15468
    429686
    4619019
    Número de fitxa
    08239 - 198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1821
    Estat de conservació
    Bo
    Restaurada
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    001004000DG21H0001SB
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas

    La Capella de Posas és una construcció annexa a la façana de tramunta del mas Posas. Es tracta d'una edificació de planta rectangular de petites dimensions dedicat a la Mare de Déu del Carme. La coberta exterior és d'una sola pendent mentre que l'interior és de volta de creueria. A l'interior hi destaca l'escultura de la Mare del Déu del Carme ubicada a l'interior d'una fornícula situada darrera l'altar i un petit balcó de fusta, el cor, ubicada a la banda oposada de l'altar des del qual s'hi accedeix per l'interior del mas. El frontis, orientat a llevant, s'hi obre la porta d'accés de llinda de pedra amb l'any 1821 gravat a la part central i deus petites finestres al costat esquerre. A la part superior s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra. La finestra situada a l'extrem dret de la façana ocupa l'espai on hi hauria hagut la porta d'accés a l'antiga sagristia. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa i amb fragments de material constructiu mentre que l'interior està pintat de tonalitat blanca remarcant els nervis i les claus amb tonalitat rosa.

    A l'interior hi ha una placa on diu que fou construïda l'any 1821. Destruïda al 1936 i reconstruïda - (on es pot determinar l'any) per Lluís Brujas i Badó i Teresa Comas Prat.

    Segons la documentació, al març de 1821 el propietari, Josep Anton Posas va demanar al bisbe de Vic permís per edificar-la i un any després poder-la beneir. El junt de 1822 Mn. Josep Gatillepa, vivari de Sant Quirze Safaja, va ser autoritzat per beneir-la i fixar els dies de celebració. Inicialment la capella estava dedicada a la Mare de Déu del Roser no obstant, a mitjan del segle XIX es va dedicar a La Puríssima i segons un document del Bisbat de Vic de l'any 1899 ja era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Durant la guerra civil es va cremar i va desaparèixer un petit cos annex, la sagristia.

    PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.