Capella del castell de Cervelló
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-48
Descripció
Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.
Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.
És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.
L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època.
La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.
Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.
Es desconeix l'advocació de la capella.
Història
La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.
Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.
En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.
CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.
