Capella de Santa Maria de Mont-rodon

Tona

Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.

L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la Domus de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.

El lloc de Mont-rodon es documenta el 1076 en l’acta de consagració de l’església de Sant Genís de Taradell. I l’església ho és des del 1154, quan el noble Pere Ponç de Canovelles li feu una deixa testamentària.

Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la domus o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que es conserva dins la capella.

Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.

En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.

L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.

L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.

L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella.