Capella de Sant Simeó (Mas Centelles)
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó.
La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior.
L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa.
La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos).
Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).
La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5).
A la llinda de porta es llegeix la inscripció "De M 23 1615".
A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.
La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó.
Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada)
Història
Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada.
La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc.
Bibliografia
RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell .
RAFAT i SELGA, Francesc (1982)
SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120
