Capella de Sant Sebastià
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La capella de Sant Sebastià, avui del Santíssim correspon amb un edifici o volum annexionat a l'església de Sant Quirze, però separada d'ella mitjançant una porta oberta a la capçalera del corredor de migdia. Consta d'un espai rectangular que aprofita l'aresta sud de la unió dels cossos de la nau amb el presbiteri i amb una orientació est-oest. Està dividida internament mitjançant dues crugies cobertes amb volta de llunetes i separades per arcs torals de mig punt de perfil molt rebaixat que arrenquen de damunt d'un entaulament i fris corregut adossat a la paret sud i nord. Al fons hi ha l'espai del presbiteri que acull l'altar, de forma rectangular i separat mitjançant un arc escarser cobert amb volta de llunetes. En aquest espai hi ha tres imatges; una d'una verge dels Dolors, la central pertanyent a Sant Sebastià i una darrera de Jesucrist, Segons l'aparença, talla escultòrica i perfil semblen correspondre amb imatges de l'era barroca i salvades de la destrucció de la Guerra Civil. La decoració de la capella és molt recent i es resumeix amb una capa de pintura neutre al fons de color blau i motius decoratius a les motllures i voltes de la capella. Està il·luminada per una finestra oberta a migdia i una segona a la paret sud del presbiteri. Exteriorment presenta un aparell de maçoneria de pedres i còdols de rius mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locades en filades regulars i horitzontals. S'hi aprecien diverses fases constructives. Per una banda la capçalera té una fàbrica constructiva a la part inferior a base de carreuons de pedra mal desbastats i picats amb les cantonades més ben treballades i unides amb argamassa de calç formant filades regulars que sembla correspondre amb les restes d'una torre o bestorre de flanqueig de l'antic recinte de muralles baix medieval. Damunt seu hi ha una remunta molt més tardana amb aparell de maçoneria que s'annexiona al cos de la nau i que es corona mitjançant un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La nau de la capella té també dues fases constructives diferents: Per una banda s'aprecia una part central amb aparell de pedra i maçoneria amb les cantonades de pedra picada amb refeccions de maó ceràmic i una ampliació cap a ponent amb un aparell de còdols de riu més pobre. Tot el conjunt resta unificat al cos de la nau mitjançant un allargament del vessant sud de la teulada que es veu rematat per ràfec de dues filades de teula girada i maó pla.
La capella s'unifica a la part sud-est de l'església enllaçant aquest edifici amb l'antic recinte de muralles que hauria envoltat la població i del que hauria aprofitat com a fonaments per a la capçalera, el basament d'una antiga torre de defensa o de flanqueig corresponent a l'antic clos fortificat que hauria encerclat l'antiga sagrera.
Història
La confraria de Sant Sebastià, patrona dels paraires i teixidors de la vila és un exemple clar de la importància d'aquestes activitats gremials i comercials tingueren a la vila de Sant Quirze al llarg de l'era moderna. De fet segons consta en la documentació antiga (SERRALLONGA, J, 1996. Ob. cit.) esmenta que l'economia de sant Quirze a mitjans del set-cents descansava damunt dos grans activitats: Per una banda l'agricultura i la producció del gremi o confraria dels paraires i teixidors. Els paraires eren els que compraven la llana. la distribuïen entre els qui la treballaven i finalment la comercialitzaven. Aquesta activitat es va veure propiciada per la situació de la vila al costat del curs d'un riu cabalós, el Ter i també per la proximitat amb les muntanyes de Toses, el Taga o Pardines on s'hi portaven a terme les activitats de la transhumància. Així doncs i aprofitant les aigües del Ter es van construir un seguit de molins (molí vell, molí de l'Illa, molí nou ... entre altres i a mans de les famílies Ginestet i Serrallonga. Aquests molins generalment drapers eren controlats pels paraires que comercialitzaven els draps a Vic i també Barcelona com ho foren molts altres llocs del principat. La importància dels draps de Sant Quirze i del gremi dels paraires i texidors és tant important com ho figura un document datat de 1679 i pertanyent al notari Ramon Vilana Perlas de Barcelona on hi apareix protocolitzada l'acta davant d'ell per Pau Freixa, paraire de llana de Sant Quirze de Besora. Aquest document correspon amb una súplica del paraire i contempla diversos capítols i ordinacions de l'ofici dels paraires de la vila de Sant Quirze. Sens dubte el tèxtil va ser el principal motor econòmic de la vila de Sant Quirze entre els segles XVI i XVII, precursor de l'era industrial amb les fàbriques de Can Guixà i de Can Trinxet. Cal esmentar que al llarg del segle XVII es documenten un total de 37 paraires, 20 teixidors de llana (Serrallonga ob.cit. p-34). Pel que fa a la capella sembla que va ser construïda en aquest moment per a representar i protegir el gremi dels paraires.
Bibliografia
ESPADALER I PARECRISSAS, RAMONA (1995). El tèxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major de Sant Quirze, 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.
MADURELL I MARIMON. JOSEP Mª. (1973) Les ordinacions de la confraria dels paraires i texidors de llana de Sant Quirze de Besora. Ausa. nº75-7
SERRALLONGA URQUIDI JOAN(1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora
