Capella de Sant Jordi de Rocabruna Santa Maria d'Oló

Moianès
A la masia de Rocabruna, al sector nord-est del terme municipal
Carretera a l'Estany (C-59), al km. 51,5 camí direcció nord-est 400 m
724

Coordenades:

41.90039
2.1148
426575
4639096
08258-174
Patrimoni immoble
Edifici
XX
1918-20
Eduard Balcells Buigas (arquitecte); Antoni Vila Arrufat (disseny vitralls)
Bo
Física
Recinte tancat
Sí: IPA 17156
Restringit
Sense ús
Privada
08258A003000080000AW
Jordi Piñero Subirana

Capella d'estil neogòtic que es troba integrada en el casal modernista que es va aixecar al costat de la masia de Rocabruna entre 1918 i 1920. Té l'entrada per la part interior del casal, mentre que l'absis, de forma poligonal, sobresurt de la façana sud-est. La capella, dedicada a Sant Jordi, adopta interiorment les formes del gòtic. La nau és coberta amb volta de canó, i l'absis amb voltes apuntades separades per nerviacions que conflueixen en una clau de volta sobre l'altar. Originàriament els finestrals tenien vitralls dibuixats per l'artista noucentista de Sabadell Antoni Vila Arrufat, però avui ja no es conserven.

El 1919 va comprar la masia de Rocabruna Joan Gorina i Sans, un fabricant de llanes de Sabadell que havia fet fortuna durant la primera Guerra Mundial. Pel que es veu, li va ser molt profitosa una operació de compra de la mercaderia d'un vaixell alemany que havia quedat retinguda al port de Barcelona i que va revendre a França i Itàlia. Amb els diners aconseguits, Gorina va poder fer realitat el seu caprici de construir-se un castell. Va comprar Rocabruna, amb les seves masoveries, i va fer construir el nou casal al costat de l'antic mas en un estil modernista i eclèctic. Fou enllestit en tres anys (1918-1920). L'antiga masia es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi van habilitar les dependències d'una residència de luxe que comptava amb un museu, sala d'armes, capella, sala de música o billar entre altres. L'arquitecte fou Eduard Balcells Buigas, que va néixer a Barcelona el 1877 i era cunyat de Joan Gorina. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola, i les seves obres s'emmarquen des d'un modernisme ressagat fins al noucentisme. La capella de Rocabruna, dedicada a Sant Jordi, estava decorada amb vitralls que van ser dibuixats per l'artista noucentista originari de Sabadell Antoni Vila Arrufat.

FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 198.
FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 66-69.
FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).
GÜELL SABATA, Àngela (1988). "Santa Maria d'Oló", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 472.
GÜELL SABATA, Àngela (1988). "Santa Maria d'Oló", Història del Bages, Manresa, Parcir TRESSERRAS, Josep (1920). Masia Rocabruna (Santa Maria d'Oló). Vic.
TRESSERRAS, Josep ? (1948). El castell de Rocabruna. (Versió revisada del llibre publicat el 1920), p. 76.