Capella de Sant Cugat de Moja
Olèrdola

    Alt Penedès
    Al nucli urbà de Moja, al costat de l'església parroquial moderna de Moja
    Emplaçament
    Accés per la carretera BV-2119

    Coordenades:

    41.32589789914
    1.6910389160444
    390457
    4575762
    Número de fitxa
    08145-95
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Segle
    XII-XIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL. 8515-I Aprovació de la Comissió d'Urbanisme DOGC 29/01/2008
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 2724
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Barcelona. C. del Bisbe, 5 08002 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    L'edifici es d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral de mig punt i amb un absis semicircular situat a llevant. A l'arrencada de l'arc presbiteral s'afegiren dues capelles rectangulars, obertes amb arcs apuntats força amples. L'exterior de l'absis té ornamentació d'estil llombard i s'obren tres finestres de doble esqueixada. La porta és d'arc de mig punt i adovellada, en una de les dovelles apareix rebaixat en la pedra el dibuix d'una forca amb una creu a cada costat. El campanar, situat sobre el creuer, és de planta quadrangular i d'un sol pis. Hi ha una finestra geminada a cada costat. Aquestes se sostenen al mig per una columna cilíndrica amb base i capitell. Els capitells són guarnits de motius vegetals. Corona el campanar una teulada llisa piramidal. Tot el conjunt és fet de pedra molt ben treballada i muntada. La coberta de l'edifici és de dos vessants de teula àrab. A l'interior de l'església destacar un sarcòfag d'uns 60 cm de llargada amb coberta de dos vessants que està situat a la paret del costat nord. La seva única ornamentació són unes dobles arcuacions ogivals sobreposades, en la seva part davantera, cosa que fa pensar que correspon a l'època gòtica (es desconeix la seva dedicació). Les mènsules sobre les quals es recolza tenen esculpits dos rostres matussers i primitius. També destaca una petita pica baptismal troncocònica de pedra polida, situada a la part sud dels peus de la capella.

    Originalment dedicada a l'advocació de Sant Cugat, l'església està documentada des de l'any 1098, any en què el papa Urbà II la confirmà al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1109 una butlla del papa Calixt II també l'esmenta. Al segle XV ja consta que tenia com a copatró Sant Jaume. L'església es va mantenir sense gaires modificacions des que s'acabà, al segle XIII; amb l'afegiment de dues capelles a l'arrencada de l'arc presbiteral, fins ben entrat el segle XIX, quan a causa de la seva precària conservació i les seves reduïdes dimensions es construí la nova església al costat. Al final del segle XIX es procedí a restaurar l'antiga església romànica.

    AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.