Segons Xavier Salicrú (2019), el mas de can Gibert, que es troba en la riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels camps de cultiu coronats per la masia i s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.
A la part baixa de l’aulet, l’onze de juliol de 1948, es va celebrar un segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al llarg de la vetllada es va comunicar l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella.
El divuit d’abril del 1949 es va celebrar el tercer aplec. Aquell any ja s’havia construït pel paleta malgratenc Salvador Martí, tot i que encara no s’havia beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell any.
La capella fou dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat a can Gibert, morta prematurament, que tenia una medalla de la Miraculosa a la qual hi tenia molta devoció.
Per aquelles dates el pintor Joan Lahosa també passava temporades a la masia. En conèixer la intenció del propietari, el Francisco Gibert Pernal, al qui anomenaven en Xicu, es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant una feina que tenia entre mans per fer als Estats Units. I així el 26 de maig de 1949 es va portar la imatge de la Mare de Déu fins a la capella, en una solemne processó de l’església parroquial fins a can Gibert.
La creació l’any 1948 de les taules entorn de la font, i després de la capella, ha estat també l’origen del restaurant que a poc a poc ha arribat a ser un referent a la comarca.
