Capella de la Mare de Déu de la Mercè
Piera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
E1.5. Catàleg de Béns Protegits. POUM de Piera.
Descripció
La Mare de Déu de la Mercè és una capella d'estil modernista construïda a principi del segle XX sobre una capella anterior, del segle XVIII.
És un edifici cantoner de planta rectangular i absis no marcat en planta. La nau està coberta amb bigues de fusta i consta de quatre trams dividits amb arcs parabòlics ceràmics. Aquests descansen sobre pilastres d'on arrenquen els arcs laterals, també parabòlics. La il·luminació de la nau es fa per les finestres laterals de migdia. El presbiteri està presidit per una fornícula ceràmica amb acabament esgraonat que conté la imatge de la Mare de Déu i que es prolonga lateralment formant un altre arc parabòlic.
A nivell exterior, el frontis s'obre amb un gran arc parabòlic de pedra, dins del qual hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra sobre impostes. A banda i banda de l'arc parabòlic hi ha una finestra de mig punt allargada, i a sobre una rosassa ceràmica amb una creu al centre. Corona la façana un campanar d'espadanya esgraonat de tres ulls, coronat amb un pinacle. La façana lateral de migdia s'obre amb cinc grups de tres finestres cadascun d'arc lobulat. Els murs són de maçoneria, sense revestir, amb maó vist a les cantonades i a la façana lateral.
També es coneix com la capella d'en Josep Aguilera.
Història
La primera capella del nucli de Ca n'Aguilera la va fer construir en Josep Aguilera l'any 1712 al costat de casa seva. A principi del segle XX, entre els anys 1909 i 1910, la senyora del castell de Piera, la baronessa Mercè d'Ayguavives i de León, va promoure la reconstrucció d'una nova església. El projecte fou encarregat a Francesc Berenguer i Mestres, qui havia treballat en d'altres projectes amb Antoni Gaudí. La capella va quedar força malmesa durant la Guerra Civil i fou reconstruïda a la dècada de 1940. Fins aquest moment l'església tenia cambril, que no es va restituir passada la guerra. Les finestres del costat es van obrir perquè durant un temps va servir d'escola. L'any 1960 es va fer el nou campanar.
Bibliografia
Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.
ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). El terme municipal de Piera. Capellades.
GAVIN, J. M. (1991). Inventari d’esglésies: Anoia. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2009). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona.
