Capella de Fàtima
Vilada

    Berguedà
    Nucli urbà, carrer Sant Joan, s/n
    Emplaçament
    Al costat de l'Ajuntament i del carrer que porta a l'església parroquial.

    Coordenades:

    42.13721
    1.93092
    411651
    4665564
    Número de fitxa
    08299 - 18
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1953
    Estat de conservació
    Bo
    Caldria esborrar o netejar les pintades, tipus grafiti, que els brètols han fet a les parets exteriors.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    1858202DG1615N0001UQ
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL

    És una moderna capella advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar d'espadanya, on s'hi alberga una campana. No obstant, no presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial. Quan ja feia temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de part del local parroquial annex. La resta del local s'aprofita per a la realització d'activitats que organitza la Junta parroquial i l'entitat Dones de Fàtima. Les reformes d'ampliació també van servir per repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima.

    La disminució del nombre de persones a l'ofici diari ha traslladat la celebració de les misses de l'església parroquial a la capella de Fàtima.

    La història de la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona. Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial, devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial acabada Per aquest motiu, el 1953 la va fer construir en uns terrenys que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la inauguració de la capella s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient festiu. Tanmateix, després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa, possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per condicionar-lo amb nou mobiliari. També va arranjar-se el local parroquial, que durant els anys del franquisme havia servit, entre altres coses, de teatre i de cine. Actualment s'hi tornen a fer força activitats.

    SOCA (1996: 40-41).