Cants de Setmana Santa

Olesa de Montserrat

Cants tradicionals que es porten a terme dins el ritual que acompanya la celebració dels misteris de Setmana Santa. El seu origen és força antic, ja que per les seves característiques musicals es podrien datar al segle XVIII o principis del XIX. Cal ressaltar el fet que a Catalunya només es canten a Olesa i Monistrol de Montserrat, mentre que a les illes de Sardenya, Còrcega i Sicília uns cants molt similars i amb la mateixa lletra es troben molt més estesos i són més coneguts. Es tracta de tres peces musicals: el Miserere, l'Stabat Mater i el Poderoso, anomenats així per l'inici de cada himne. El primer consisteix en uns salms, el segon és un himne a la Mare de Déu i el tercer un himne a Crist. Tots són concebuts com a cants polifònics per a tres veus masculines. La tradició és que la nit del dijous i divendres sant el grup va seguint el recorregut dels misteris, i en cada indret es fa una cantada. Antigament solien cantar-se també a les cases particulars que ho demanaven, i al final es donava una almoina perquè el grup pogués celebrar un àpat. La realització d'aquests cants està envoltada d'un ritual important. Fins el segle XIX els que sortien a cantar eren membres de la confraria del Sant Crist, i vestien unes túniques de tradició antiga, algunes de les quals encara es conserven. Actualment els que canten són gent del poble, i van vestits amb tratjo negre. Així com la processó era una celebració més pública, aquest tipus de cants han estat tradicionalment associats a un tipus de ritual més íntim. L'espai on es fan conté una atmosfera molt especial, amb el misteri col·locat d'una manera concreta i envoltat per ornamentació floral i ciris. Tot plegat constitueix una pervivència molt autèntica de la religiositat popular tradicional.