Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys.
