Candeler d'altar
Lluçà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El candeler d'altar és provinent de l'església de Santa Maria de Lluçà. És fet amb ferro forjat, estirat i reblat i té unes mesures de 24,97 x 12,7 centímetres. Està compost per tres cames corbes amb genolleres ben marcades i rematades per tres peus de forma romboïdal que reposen plans. Les cames sostenen una gruixuda canya amb dos nòduls bulbiformes la qual, a partir del segon nus, s'afua per tal de poder tenir inserit el ciri. Tècnicament el candeler ha estat resolt amb la fabricació per separat de les dues parts principals de la peça: els peus per una banda i l'eix que sosté el ciri per l'altra. L'acoblament d'ambdues peces es realitza mitjançant la inserció de la canya per un orifici previst al punt d'unió de les tres cames i reblada a la base de manera que forma la cabota com la d'un clau. Sembla ser que aquest candeler no és complert ja que hi manca al conjunt un petit plat que recollia la cera perduda durant la cremació del ciri, tot evitant que es taquessin les tovalles. Aquest tipus de candelers ocupaven el seu lloc sobre l'altar tal vegada a banda i banda de la creu. Els candelers realitzats amb ferro són la versió pobra d'altres de més rics generalment d'argent, cosa que es dedueix dels documents conservats. En origen devia presentar un revestiment daurat o policromat. Es tracta d'una rèplica humil dels exemplars esmaltats i dels models més sumptuosos elaborats en metalls preciosos, amb els quals presenta una gran semblança formal.
La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 611. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic.
Història
El candeler de ferro forjat consta ingressat al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898. És un candeler de tradició grecoromana que es manté vigent durant tot el període altmedieval, tal i com testimoni a la plàstica romànica catalana, i perviu fins als primers segles del gòtic, puix que es pot contemplar encara en diverses escenes del psaltiri anglocatalà, pintat per Ferrer Bassa entre els anys 1340 i 1348. El candeler d'altar va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a 29/11/1999.
Bibliografia
AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental del candeler. MEV. 611. Museu Episcopal de Vic.
