Canal de la Fàbrica del Molí d'en Serra
Navarcles

    Bages
    Entre el pont del Molí d'en Serra i la fàbrica, al marge dret del riu Calders.

    Coordenades:

    41.75491
    1.89986
    408540
    4623150
    Número de fitxa
    08140 - 114
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 47001DG0283S
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Canal de l'antiga fàbrica del Molí d'en Serra. La resclosa està situada a pocs metres del pont del Molí d'en Serra aigües amunt. Es tracta d'una resclosa feta de pedra, de forma més o menys recta (fet que indicaria que no deu ser gaire diferent de la resclosa de l'antic molí medieval). Està reforçada amb diferents blocs que pedra en posició inclinada. L'entrada al canal té una sola comporta. El canal, reforçat amb un mur de formigó, discorre entre la zona d'horta del Regadiu Vell, uns 200 m fins arribar a la fàbrica. Té alguns vagants per desguassar. Les instal·lacions del salt d'aigua sota la fàbrica es conserven perfectament. El canal desguassava a prop de la confluència del Calders amb el Llobregat. Malgrat que la infrastructura del salt d'aigua i la turbina es mantenen actualment no s'exploten. El canal és ple amb l'aigua del riu i de la pluja.

    L'any 1392 ja es troba documentat un "molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra". El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó. El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica.

    FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145.
    FERRER, Llorenç (1988-1990). "Fàbriques de Navarcles (IV)". Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles.
    FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, "Quaderns", núm. 7. Manresa. P. 13-18.
    ERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51.