Can Xurrich
Malgrat de Mar

    Maresme
    C. Bellaire, 35

    Coordenades:

    41.64603
    2.74125
    478453
    4610509
    Número de fitxa
    08110 - 133
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Estat de conservació
    Dolent
    Pateix deficiències estructurals.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    8507607DG7180N0001EF
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    Can Xurrich és un casal del segle XVI que va ser reconstruït durant el segle XIX. És un edifici cantoner de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana. Lesobertures del frontis, algunes de les quals estan tapiades, es disposen de forma aleatòria i se'n superposen de diferents cronologies. A la planta baixa hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, que ha quedat seccionat pel canvi de nivell del carrer. Al costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al pis hi ha dos finestrals d'arc pla de pedra carejada, un dels quals tapiats i refet amb forma ovalada, i un altre d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó. A les golfes hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada i una altra amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana lateral hi ha una obertura de garatge a la planta baixa, un finestral tapiat d'arc pla de pedra carejada al pis, amb sortida a un balcó, i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics. El ràfec està definit per una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament dels murs és de restes de morter de calç que, allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra lligada amb morter i alguns trams de maó.

    El llinatge dels Xurrich era un dels més benestants de la localitat. El primer Xurrich que trobem documentat és Antoni, qui l'any 1543 avala un cens. Entre els membres de la família àmpliament documentada, en destaca Agustí Gibert Xurrich, que al segle XVIII fou el principal mecenes de la nova església parroquial de Sant Nicolau de Bari.

    MASSONS, J.M. (2010). Història de la Vila de Malgrat de Mar. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar.
    PIÑA, J. (2016). Les esglésies parroquials dels segles XVII i XVIII als arxiprestats de la Tordera, La Selva i Farners Montseny. L'arribada dels models classicistes. Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans.