Can Vinyals

Santa Perpètua de Mogoda

Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que fou propietat de Can Vinyals era l'agrupació de tres masos medievals, el mas Diumer de la parròquia de Santiga i terme de Santa Perpètua de Mogoda, el mas Camp i el mas Vidal. Les primeres dades documentades de cadascun d'ells conformen la cronologia. Les referències a l'indret on hi havia el mas Vidal són de l'any 1121.
1247. Primera referència documental al mas Diumer de la parròquia de Santiga.
En diverses confessions en capbreu i en successives vendes del mas Camp sempre s'esmenta el mas Diumer com a unitat.
Segle XIV. Es consolida el nom del mas i dels seus habitants, els Camp.
1535. Els masos Camp i Vidal són venuts a carta de gràcia a Bernat Mas.
1554. A causa dels deutes contrets per Bernat Mas, hi ha una sentència que adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua que havien estat d'Antoni Camp i posteriorment de Pere Pellicer.
Des del segle XVI, el mas Camp esdevindrà una masoveria, fet que ajudarà a fixar el nom d'una de les nissagues de masovers com a nom de la propietat que ha perdurat fins als nostres dies.
Segles XVI - XVIII. Es documenta la denominació torre Climenta.
La propietat dels Torres comprenia 65 jornals de terra i hi tenien masovers.
1739. Miquel Vinyals i Palet fa testament. Miquel Vinyals havia estat molts anys masover de la torre Feliu (Can Sabau), i després junt amb el seu fill gran de masover a la casa del notari Pere Martí Torres. D'aquest Miquel Vinyals descendeixen totes les línies actuals de Vinyals de Santa Perpètua i a causa de la seva estada i la dels seus descendents com a masovers al mas Camp o la torre Climenta, aquesta propietat fixa el nom de Can Vinyals a partir del segle XVIII.
A finals del segle XVIII, Can Vinyals passa per herència a Maria Francesca de Torres. Després a la filla, Teresa Minguella i Torres, casada amb Joaquim de Vedruna i Vidal.
1851. El matrimoni Vedruna Minguella donen la propietat de Santa Perpètua al seu fill no hereu Ferran de Vedruna i de Minguella. Ferran de Vedruna es casà amb Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, filla de Felip de Cruïlles de Peratallada Despujol i de Farnés, marquès de Castell Torrent, i de Maria Concepció de Segarra i de Vilamajor, tots domiciliats a Barcelona.
1851. La propietat de Can Vinyals era de 78 quarteres establertes a cens emfitèutic i 42 quarteres no establertes en les quals hi ha la casa, sínia i cisterna d'aigua, és a dir, és la part de masoveria i administració pròpia.
La tradició de no vincular aquesta propietat a l'hereu sinó de donar-la com a part de l‘herència de lliure disposició, que ja havien practicat els avantpassats Torres es manté i Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i Francesc de Vedruna i de Minguella donaren la propietat de Can Vinyals al fill no hereu, Lluís de Vedruna i Cruïlles de Peratallada, casat amb Concepció Blanca. El germà segon hereta part de les rendes dels Vedruna i Can Vinyals de Santa Perpètua de Mogoda.
1903. Lluís de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, la seva dona Concepció Blanca i els seus 8 fills consten com a empadronats que viuen a Santa Perpètua.
1940. Els germans Vedruna Blanca es reparteixen la finca de Can Vinyals a parts més o menys iguals en valor, i les inscriuen al registre de la propietat. A partir d'ací la propietat de Can Vinyals es vendrà a trossos en funció del que decideixi cadascun dels germans i a partir dels anys 40, cada lot es fraccionarà en menor o major grau depenent de la política de segregacions i vendes de cada germà:
La urbanització del polígon industrial ha estat el final de la història rural.