Ubicació
Coordenades:
Classificació
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 79.
Descripció
Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que s'ha conservat força modificada. Avui forma part d'un club d'hípica. Al costat de ponent s'hi forma un petit barri, amb diverses dependències. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. En origen era de planta basilical.
La façana principal presenta una distribució d'obertures irregular. El portal d'entrada és de punt rodó amb dovelles. Al primer pis hi ha cinc finestres. Dues són originals (la de l'esquerra de tot i la central) i les altres tres, de forma rectangular i de gran amplada, són posteriors. El parament està fet de tàpia, amb elements ceràmics, pedres de riu i argiles. Les finestres antigues estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. Al centre de la coberta hi ha un cos elevat que era destinat a pallissa. La teulada conté un voladís. En l'última reforma a l'ala oest de la casa s'hi va incorporar una gran vidriera.
Els anys 2004 i 2005 s'hi van dur a terme dues intervencions arqueològiques que van permetre documentar un antic cup de vi, ja eliminat, i les fases constructives de la masia.
Les intervencions arqueològiques realitzades són les següents:
Del 4 al 7 de març de 2004. Director: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva i documentació.
Del 30 de juny al 8 de juliol de 2005. Director: Antonio Juárez Villena. Intervenció preventiva i excavació.
Història
La masia de can Vilallonga apareix citada en el fogatge de l'any 1553. Tanmateix, del topònim de Vilallonga se'n té constància des de l'any 940, segons consta en el cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. Estava vinculat amb l'antiga església de Sant Cebrià d'Aquallonga. Se suposa que l'antic mas, precedent de l'actual, era el mas Aqualonga.
La masia actual es va edificar en diferents fases, des del segle XV fins al XX. Al segle XVI un dels rectors de Valldoreix va escriure una crònica on deia que les ruïnes de l'antiga església de Sant Cebrià i del mas Grandilia estaven "a un tret de can Vilallonga, torrent amunt".
Els anys 2004 i 2005, amb motiu de les obres de reforma per adequar la masia com a seu d’un club hípic, s'hi van dur a terme dues intervencions arqueològiques. Durant aquestes intervencions es va realitzar un estudi dels paraments i es va controlar el desmuntatge d’un cup de vi descobert durant les obres de rehabilitació, que estava situat a la part nordest de la masia, a l'exterior. Inicialment també es van estudiar els paraments de la masia per documentar-los i, alhora, es van fotografiar les obertures i xemeneies. Això va permetre establir l’evolució arquitectònica de l’edifici i identificar-ne les fases constructives, que van des del segle XV fins al XX.
El cup de vi fou finalment eliminat, ja que es trobava en un estat de conservació deficient. Només se'n conservava un basament de pedra, restes de paviment hidràulic i una canal que conduïa el most des de la premsa fins al cup.
La intervenció no va permetre documentar la presència de l'antic mas d'Aqualonga en aquest espai, ja que no es va intervenir en el subsòl arqueològic.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
AGUELO MAS, Jordi. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Can Vilallonga, Sant Cugat del Vallès. Memòria número 7401.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22-23.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
Informe de la intervenció arqueològica preventiva a Can Vilallonga. 2004.
JUÁREZ VILLENA, T (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a la masia de Can Vilallonga, Sant Cugat del Vallès. Memòria número 7402.