Can Vidal Dosrius

Maresme
Carrer de Sant Esteve, 11 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars
Al nord-oest del casc antic de Canyamars, a l'extrem sud-est de la urbanització
230m

Coordenades:

41.60187
2.44594
453829
4605722
08075-111
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 3959602DG5035N
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de jardí. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a la banda de llevant hi ha l'altre volum, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De la façana principal, orientada a migdia, destaca un gran finestral d'arc rebaixat a la planta baixa, protegit amb reixa de ferro, i la galeria de les golfes. Està formada per cinc arcs de mig punt sostinguts per pilars, amb les impostes motllurades. De la façana de ponent destaca una finestra balconera delimitada amb balaustrada d'obra i una finestra rectangular amb la part superior decorada a mode de permòdols. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a totes les façanes. Davant de la façana principal, a l'extrem de sud-oest del jardí, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en planta baixa. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb biga de ferro sostinguda amb impostes esglaonades. Aquest volum està bastit en maons.

La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, a principis del segle XX, la masia fou adquirida pel darrer propietari de la masia de can Galzeran (o can Prats) com a habitatge d'estiueig per a la família de la seva esposa. Pel que sembla, a l'edifici hi havien dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. Els darrers masovers que hi habitaren també eren els campaners de l'església de Sant Esteve de Canyamars. L'edifici fou objecte de diverses obres de remodelació els anys 1993, 1996 i 2003.

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.42/122.