Can Valls de Viella
Caldes de Montbui

Vallès Oriental
Carrer de la Circumvalació, s/n
Emplaçament
Les Valls
214

Coordenades:

41.61733
2.19371
432826
4607604
Número de fitxa
08033-110
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Modern
Segle
XVII-XVIII
Estat de conservació
Bo
Protecció
Legal
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Sí (IPA 34693)
Accés
Restringit
Residencial
Titularitat
Privada
Ref. cad.: 002300DG30G076
Autoria de la fitxa
Laura Bosch Martínez

Casa de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Annexats a la façana de ponent i de llevant, hi ha dos edificis de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. El pendent de la teulada és d'un 30 % aproximadament i les teules es troben disposades a llata per canal. Presenta finestrals emmarcats per pedra motllurada. Les cantoneres de les façanes tenen pedra escairada. La façana està arrebossada. La coberta té tres xemeneies

No s'ha pogut accedir a l'interior de la propietat per estar tancat.

Conegut més antigament com el "Mas Valls" o "Valls de Vilella". Aquests noms es troben documentats l'any 989 on es fa referència a "ipsa strata qui vadit ad ipsa Vilela" esmentat les terres "de Ermemiro" ; també, de l'any 1203 es troba una referència que esmenta "ipso alaude quod fuit Ermemir de Villela". Més tard, en documents dels segles XIII i fins el XVI, es troba escrit: " "Vilela" (1203); "casa de Vilela"; "domus de Vilela·; "lo mas de Vilela"; "mas de Villela". També cal esmentar que de l'any 1358, es parla del mas "olviella de Badavello", amb el llinatge corresponent: Bernat Ramon de Vilela (ap. 1100); Ramona, vídua de Berenguer de Vilela (1202); Pere de Vilela, casat amb uilleuma, i aranau llur fill (1210, 1218); Pere de "Bilella", segurament el mateix (1247); Guillem de Vilela (1266). Tenen la casa de Vilella al lloc de "les Valls". Se sap també que l'any 1405, Guillem Jornet és "dominus" de la casa de Vilella.
Moreu-Rey també senyala l'existència de documents que parlen de "Valls de viella" del 1602, o "mas de Vallsdevidella" del segle XIII i fins el XIX. En tot cas, l'origen sembla geogràfic, però l'existència d'un lloc dit Tàpies veí, podria indicar que el nom prové de "vallum" i no de "valle".

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.
MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 231-232. Editorial Teide. Barcelona.

Descarrega PDF