Can Torres
Sant Fost de Campsentelles

    Vallès Oriental
    Can Torres
    Emplaçament
    Parròquia de Cabanyes, als peus de l'ermita de Sant Cebrià, al marge esquerre de la Riera de Sant Ponç.

    Coordenades:

    41.506998526686
    2.2242164611816
    435258
    4595332
    Número de fitxa
    08209 - 75
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIV-XXI
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    001601400DF39F0001RX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia que consta de diversos cossos que s'hi han anat adossant amb el temps, formant una planta quadrangular, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i a diferents alçades. La façana principal, orientada a sud-est, no presenta elements ornamentals que destaquin, és d'una extrema sobrietat, només trencada per un rellotge de sol.

    Consta de planta baixa i pis. En planta baixa, l'entrada principal és de llinda recta i de fusta, amb brancals i llindar de pedra. Una finestra lateral té un arc de descàrrega, fet de maons posats a sardinell. Només destaca una finestra amb llinda i brancals de pedra al costat de llevant. El parament és fet a base de pedres irregulars i pintat de blanc.

    Té un cos al davant, cobert destinat a guardar-hi eines i elements relacionats amb les tasques de la finca. És a una vessant. Un barri amb porta de ferro de dos batents tanca el pati davanter.

    Xavier Pérez (1990) relaciona el topònim antic del mas (Torra) amb el castell de Cabanyes.

    A mitjans del segle XV, el propietari era Lluís Torra i era coneguda amb el nom de Mas Torra. Posseïa cent jornals de terra i treballava, entre altres, els camps de Les Ferreres, del Solanet i del Quintal. Pagava un cens de 110 sous, dos capons, un quartà de forment bo, una jova i un formatge per pasturar. Eren remences i pagaven la ferma d'espoli.

    Del segle XIII al XV, a Catalunya, la ferma d'espoli era una lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi. Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia. A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada. Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486 (https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ferma-despoli-forcada).

    El 1551 consta com a propietari Jaume Torras, àlies Leget.

    L'any 1620 hi vivia en Joan Pau Torras.

    GARCIA-PEY, Enric (1997). Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic.Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.

    PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

    RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2009). "El creixement", dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 1. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.

    RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). "Les Masies (1)", dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.