Can Tona
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat dels Boscassos
    Emplaçament
    Pel camí de can Tona, que es pren a l'inici del vial d'accés a la zona urbana de Vallserena.
    253 m

    Coordenades:

    41.68219
    2.40278
    450294
    4614663
    Número de fitxa
    08234-83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08234A010000610000IO
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Masia amb barri tancat, que consta de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps.
    El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.
    El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada. Hi ha un balcó, a l'alçada del primer pis, centrat sobre el portal.
    Les façanes són de pedra vista, fruit de les últimes obres de reforma de la casa.

    Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), el nom Tona possiblement deriva del cognom Letona (Lledó), recollit a diversos documents del segle XIII de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona).
    Bernat de Letona o Lledó, en qualitat de batlle i procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de Sant Pere, l'any 1235 va establir en emfiteusi a Guillem de Riba en unes terres del pla de Riba (can Riba).
    Bernat de Letona o Lledó signa com a testimoni en un document de l'any 1239, corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer.
    Descendent seu devia ser Arnau Guillem de Letona o Lledó, esmentat en un document de l'any 1292, referent a l'establiment de dues feixes de terra situades al Mal Consell i al pla de Riba, sobre el mas de Llinars (AVENTÍN, 1990:77-78).

    AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 77-78.