Can Ton del Gerro
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les del pis superior. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro i la llosana motllurada. Aquesta llosana està integrada en una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Aquesta mateixa motllura es repeteix també a la divisòria entre les plantes superiors. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i baranes de gelosia rectangulars. L'interior d'aquest espai compta amb un sostre embigat de fusta. La construcció està bastida amb maó ceràmic i presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. Tant l'intradós de les obertures com la cornisa i les impostes de la galeria estan emblanquinades.
Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ton.
Història
A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, a la casa hi havia una carnisseria i lleteria propietat d'Anton Prat conegut com a can Ton del Gerro i, per extensió, la casa. L'Anton anava a buscar amb un gerro la llet que posteriorment venia a la botiga. La llet procedia d'un corral amb dues o tres vaques de la seva propietat. Un cop venuda la llet anava a rentar el gerro a la despareguda font del Fossar, que estava situada en un extrem de la plaça del Fossar (actual Anselm Clavé).
Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111).
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 125.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.01.EA.
