Can Tomaset
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Tomaset és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització el Parc dels Prínceps, a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.
Està formada per diversos cossos annexos afegits en diferents ampliacions i destinats a usos diversos. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té una porta d’accés i una finestra en planta baixa i dues finestres en planta pis.
A la façana de llevant s’hi adossa un cos de coberta a un únic aiguavés, destinat en part a garatge o magatzem. La seva façana sobresurt de l’alineament del cos principal i en l’angle d’unió amb els dos cossos hi ha una porta d’accés de llinda plana.
El cos adossat a la façana de ponent és d’una única planta, amb la coberta d’un únic aiguavés i estava destinat a usos agrícoles. Disposa d’una porta d’accés i una finestra amb reixa.
Tot el parament és arrebossat i pintat de color groc, només per la façana principal. Davant mateix del cos principal hi ha un pou, amb porta metàl·lica.
El nom de Can Tomaset ve del diminutiu del propietari Tomàs Giralt.
Història
En el cadastre municipal de l’any 1862 figura com a propietari en Tomàs Giralt i declaren mitja quartera de secà, tres quarteres de bosc de gavella i una i mitja de terres ermes. Sabem que Tomàs Giralt era fill d’un tal Tomàs Giralt de Verges, i d’Antonia Cantal d’Hostalric. Mor l’any 1872 i en la partida de defunció consta que fou de mor violenta. Estava casat en primeres núpcies amb Rosa Domènec, amb qui tingueren un fill, Jaume, i una filla, Maria. Es casa en segones núpcies amb Maria Oller.
Segons una tradició oral, “durant l’última guerra Carlina un escamot de soldats a cavall buscaven en Tomaset. Varen anar a casa seva i en Tomaset, en veure’ls, arrencà a córrer cap el bosc, anant bosc endins fins que li va semblar que estava salvat. Els soldats que l’empaitaven a cavall l’havien perdut de vista, però seguiren endavant fins que els cavalls es varen aturar a l’indret on ell es trobava. Segons explica la tradició, els cavalls l’havien seguit amb l’olfacte i d’aquesta manera el varen poder enxampar i tot seguit el van matar.” La gent gran recorda que en aquest indret, situat en el turó de Can Simó hi havia una creu de recordatori, que es coneixia com la Creu d’en Tomaset.
En el padró de l’any 1889 consta com a propietari el seu fill Jaume Giralt i Domènec. També hi figuren el matrimoni Joaquim Jalmar i Barrera i Maria Valls i Castany.
El primer cens parroquial d’aquest mas no es troba fins l’any 1904, amb la inscripció de Domènec Verdaguer i Loreto Grèbol i la de les seves filles, Victòria i Conxita. En el cens de l’any 1906 hi trobem també a Teresa Grèbol.
En el cens de l’any 1909 hi trobem una nova família formada per Josep Perxacs i Joana Canyellles i els seus fills Vicenç i Miquel. L’any 1912 mor Joana Canyelles i la resta de la família marxa a Lloret. Durant un període de temps, la casa queda deshabitada.
Però l’any 1914 ja hi consten nous habitants: Josep Serra, àlies Llagosta, i Concepció Llobet; amb el seu fill Joaquim. Dos anys més tard, el 1916, es traslladen a viure a la Rectoria i entren nous masovers: Feliu Ros i Rosa Cubias amb els seus fills Joan, Maria, Carme, Joaquim, Pepet i Angeleta. L’any 1921 es traslladen a Tordera.
Consta que a l’any 1922 hi vivien Joan Tresserres i Dolors Iglesias i els seus fills Anneta, Pepet, Joaquim, Francesc i Teresa. Segons Jaume FUGAROLAS, i Josep CAMPS, (2007) en són propietaris.
En els censos de 1940 i 45 s’hi troben inscrits Joan Tresserres i Romaguera i Dolors Iglesias Roura, amb els seus fills Josep, Joaquim, Francesc i Teresa. L’any 1943 en Francesc fa el soldat.
De 1956 a 1960 hi resideixen la parella formada per Josep Tresserres i Iglesias i Júlia Argelés i Verdaguer, casats l’any 1947, amb els seus fills Joan, nascut el 1948, i Anna, nascuda l’any 1962. L’any 1970 mor Josep Tresserres i Iglesias als cinquanta-set anys d’edat.
Bibliografia
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
