Can Terrer
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    La vall Magna (veïnat de Santa Susanna)
    Emplaçament
    A peu del camí principal del veïnat de Santa Susanna, a la cruïlla amb el camí de Vallmanya.
    801 m

    Coordenades:

    41.73372
    2.38779
    449087
    4620393
    Número de fitxa
    08234-135
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVII
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Can Terrer és una antiga masia en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular de dues crugies, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, que es troba gairebé ensorrada en la seva totalitat, és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula.
    La façana principal, que és asimètrica i està orientada a sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A sobre del portal i a la dreta, s'hi obren finestres amb llinda, brancals i lleixa emmotllurada. La resta d'obertures, de distribució regular, presenten brancals i llinda de totxo massís.
    A la part posterior de l'edifici, hi ha un cos annex unit al llarg de la façana. A la banda esquerra hi ha una ampliació, de factura posterior, amb balcons amb els brancals de totxo massís, i una placa que duu l'any "1835" inscrit.
    Els murs són de paredat comú, arrebossats.

    Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234031.

    Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1264 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor -Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda dels drets sobre tres peces de terra, dues situades a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i la tercera a Santa Susanna, esmenta com a comprador a Pere de Terrer, relacionat amb el Terrer.
    Era una de les masies més riques i influents del veïnat. L'any 1723, en Bartomeu Tarré fou nomenat regidor i mostassaf de Vilamajor i l'any 1880 els Tarré tenien banc propi a l'esglesiola de Santa Susanna.
    Va estar permanentment habitada fins l'any 1966, en que es va abandonar.
    Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.

    AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75.
    DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.
    OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.
    SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). "Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna". Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 72-73.