Can Soler
Olesa de Bonesvalls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'estructura modificada per diferents ampliacions però que encara conserva el mur de tramuntana de pedra. És una paret que crida l'atenció per la seva estructura, està feta amb pedra més aviat de mida mitjana tirant a petita, posada de forma molt ordenada formant filades, en un costat dues filades tenen les pedres posades de forma que sembla opus spicatum ja que algunes estan posades verticals. Les cantoneres de l'angle de la paret són fetes amb grossos carreus de pedra ben tallats. A l'antic hort de darrera la casa hi ha un pou que queda al costat del carrer Fontana.
L'únic element antic que es conserva és una paret de pedra vista.
Història
Cal Soler o Solé és una de les cases més antigues del nucli d'Olesa. Tenia una finestra geminada d'arc de mig punt amb columna al centre que va ser eliminada ja fa uns anys (informació oral de Nicolau Ros d'Olesa). Possiblement aquesta era la casa de Symeón Soler al segle XVI (capbreu de 1590, AHVP), però que ja estava documentada des de finals del XIV. El 1460 era de Guillem Soler, el 1503 de Jacme Soler (APOB) (Mísser, 1953) que també surt al fogatge de 1515 (Iglésias, 1974). Al fogatge de 1553 són fogatjats tres Soler (Iglésias, 1979); i Salvador Soler al fogatge de 1652 (Iglésias, 1974). Segons Salvador Misser (1953: 53) els ocupants de la casa al segle XIV podrien haver vingut del mas de la Pedrosa.
Bibliografia
IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.
