Can Serratacó
Sant Quirze Safaja
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El mas Serratacó es troba situat al peu del camí de Barnils. Es tracta d'un mas tancat per un baluard amb un notable portal cobert amb una teulada a dues vessants. La llinda del portal és de pedra i hi consta inscrit l'any 1666 amb l'abreviació de Jesucrist a la part central. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a ponent, s'hi obre un portal adovellat amb un escut format per una serra i un tacó i l'any 1677. A l'alçada del primer pis s'hi obre una finestra amb llinda de pedra amb la inscripció: "ESTA OBRA A FETA PER JOAN SERRA TCÓ PAGES, FAMILIAR ---" amb una creu a la part central. Sembla que fou esborrat i picat al damunt el que seguia a Familiar: dEL SANT OFICI. Segons Mn. Antoni Pladevall, possiblement un familiar ho va fer repicar quan es va abolir la Inquisició, atès que el Sant Ofici era el tribunal de la Inquisició. Adossats el cos principal hi ha dos edificis de planta rectangular amb la coberta a una vessant i més baixa que la principal. A l'exterior del tancat, a la banda nord-oest hi ha una notable pallissa de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, amb l'era al davant envoltada amb un petit mur de pedra.
Història
El mas de Can Serratacó es troba documentat en els fogatges de 1497 amb el nom de mas Serra Tagno. No obstant, els fogatges de 1553 hi consta el nom del propietari Joan Serra Tacho, diferent del Joan Serrtacó que apareix en la llinda de pedra que s'ha conservat a la façana de ponent, familiar del Sant Ofici. El mas Serratacó forma un conjunt al el mas Serracarbassa, situat un davant l'altre i separats pel camí que porta a la parròquia de Bernils. Segons sembla aquests dos masos tenien constantment rivalitat. Per aquest motiu els van fer una cançó: "A Serratacó, no tinguis por. A Serracarbassa, no en fagis massa." L'any 1845 hi vivia una família de masovers.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
