Can Sanador II
Òdena

    Anoia
    Camí de Cal Sanador, PK 1,300
    Emplaçament
    Al nord de la finca de Cal Sanador i molt a prop d'una de les torres elèctriques.

    Coordenades:

    41.61712
    1.59385
    382849
    4608222
    Número de fitxa
    08143 - 282
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Romà
    Estat de conservació
    Dolent
    Destruït per camps de conreu
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 3002
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08142A00900005
    Autoria de la fitxa
    Lluís Pedraza i Jordana

    El 1984 quan es va confeccionar la Carta Arqueològica es van recollir uns quants fragments de ceràmica d'època ibèrica del tipus comuna bicolor, àmfora de la costa catalana, olles globulars i gerres bitroncocòniques de ceràmica grisa). Entre els arbustos es van localitzar també la base d'una premsa de pedra de difícil adscripció cronològica i un sol fragment informe de Terra Sigil·lada Hispànica. No es van apreciar restes constructives associades al jaciment. En la revisió de la CA del 1991 es van recuperar en tota l'àrea, dispersos entre les feixes i en els marges de pedra, fragments de ceràmica d'època romana (comunes itàliques, àmfora de la Tarraconense, fragments de TSH -una possible forma 4 de Mezquíriz-, material de construcció i d'emmagatzematge). La dispersió de materials responia a moviments de terra posteriors i dels treballs mecànics efectuats per esplanar una zona de bosc per a convertir-la en un camps d'ametllers.

    El jaciment va ser descobert el 1972 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el 1984, es van recollir, en una àrea de dispersió força reduïda, un bon grapat de fragments de ceràmica vinculats a l'època ibèrica que es van dipositar als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. L'any 1991, en el decurs de la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar que tota aquesta zona havia estat molt alterada. S'havia esplanat el terreny i s'hi havien plantat llargues fileres d'ametllers. No hi havia ni rastre de la premsa i es van localitzar pocs fragments de materials arqueològics antics. L'evidència de la progressiva degradació de l'estació arqueològica s'ha constatat del tot durant la visita de juliol del 2012, ja que només s'han identificat un parell de bocins de ceràmica comuna ibèrica molt rodada entre els marges de pedra de les feixes que delimiten els camps d'ametllers.