Can Sallent

Santa Perpètua de Mogoda

Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims "via calciatam" el castell "Mallato" el "Congostello" i "Canalilias".
Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas.
1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell.
Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell.
La família pagesa que tenia la part més important pel que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, tot i que també eren propietaris útils els Lloberes i els Cabanyes de Reixac.
Segle XVII. A cada situació de deutes la família del mas Vallhonrat de Santiga fa servir les terres del Congostell com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat.
1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual.
1740 -1752. Les alienacions de patrimoni foren ràpides. Pràcticament es ven o s'estableix tot.
1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí.
1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. A partir d'aquest moment s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos.
1742. Can Sallent de Santiga. Feren capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell Josep Sallent, pagès de Santiga, amb Marianna Grau.
Segles XVIII-XIX. Els Sallent també esdevenen regidors i batlles de Santiga.
1869. Antoni Sallent Puigmartí com a hereu universal feia inventari dels béns que foren del seu pare Joan Sallent Font. El patrimoni acumulat per les diverses generacions de Sallent era força important.
Mitjan segle XVIII-XXI. Des fa nou generacions la família Sallent habita al seu mas del Congostell.