Can Sabater
Òdena

    Anoia
    Camí de can Sabater
    Emplaçament
    A peu dels contraforts de la serra de Rubió, sota el turó de la Costa Alta.

    Coordenades:

    41.63267
    1.62415
    385401
    4609908
    Número de fitxa
    08143 - 113
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08142A006000010000HU
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    La casa Gran de can Sabater és l'edifici principal del conjunt de can
    Sabater configurat també per can Manuel Sabater i les cases de can Vives vell, can Vives nou i can Calvet.
    La casa Gran de can Sabater està configurada per un clos de planta aproximadament
    rectangular que conserva les restes de l'antiga masia i una edificació auxiliar separada del
    volum principal.
    El volum principal està constituït per un clos tancat on es troba el conjunt edificat a la
    banda de tramuntana i una esplanada amb una bassa de planta circular a l'extrem de
    migjorn. El conjunt edificat s'organitza al voltant d'un pati principal amb accés des de la
    banda de ponent. El pati principal comunica a través d'una escala amb un pati situat a un
    nivell més baix comunicat amb la zona de la bassa. El cos que allotja la residència dels
    propietaris, la capella, l'antic celler i un antic cobert, està situat a la banda de tramuntana
    del pati principal; la banda de ponent està tancada per un cobert que funciona com
    aparcament i a la banda de llevant hi ha un porxo i les escales que comuniquen amb el
    nivell més baix del conjunt. Aquest porxo té un segon porxo a nivell del pati inferior
    comunicat amb l'antic celler, situat a la banda de llevant del conjunt. Sota el pati principal
    es troba l'antic femer amb l'accés des de l'esplanada de la bassa.
    La casa Gran de can Sabater correspon a una ampliació realitzada als anys 70 pels
    propietaris del mas. Aquesta edificació es va bastir sobre l'antiga masia incorporant les
    estructures més primitives a l'edificació actual.
    La residència dels propietaris està situat a la banda nord del clos. L'edificació està orientat
    a migjorn i configura la façana més representativa del conjunt.
    Edificació de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana
    principal. La façana principal és construïda amb paredat irregular vist i les obertures amb
    carreus de pedra tallada. A la façana hi ha un escut de pedra esculturada corresponent a la
    família Godó. Des del pati s'accedeix al vestíbul de l'habitatge a través d'un portal d'arc de
    mig punt. Al costat del portal es conserva un antic pou i una petita finestreta a cada banda.
    Una finestra a planta baixa, tres balcons a planta primera i dues obertures de la planta sota
    coberta completen la façana, reformada íntegrament a finals del segle XX.
    A planta primera es troba la residència dels propietaris amb una galeria que dóna a la
    façana de ponent i està situada, en part, sobre la capella. La galeria disposa de sis
    obertures d'arc de punt rodó i el seu revestiment de façana mostra uns esgrafiats amb
    motius ornamentals d'arquitectura clàssica que simulen una balustrada.
    A l'extrem nord-occidental del volum principal hi ha una torre. Edificació de planta
    quadrangular que consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de pavelló
    acabada amb teula ceràmica. Els murs són de paredat irregular amb obertures de diferents
    dimensions i tipologies. La part inferior de la torre mostra un paredat de diferent tipologia
    que el de la part superior.

    Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.

    Segons Xavier Jorba, Can Sabaté és un mas de procedència medieval documentat des del
    segle XIII. "L'any 1276 el mas era propietat d'Arnau "Hoyastrosa", el 1338 de Pere Vidal
    Çaviastrosa i la seva esposa Margarida i, el 1403 de Nicolau Çaviastrosa. Coneguda
    actualment com Can Sabater, tenia el nom històric de mas Viastrosa".
    Segons Jorba, "l'edifici estava orientat vers el migdia i la seva estructura havia viscut
    canvis i reformes al llarg dels segles XVII i XVIII. El 1647 tenia un baluard que envoltava
    tota l'edificació dins del qual hi havia el corral dels ramats de llana i cabrum. Una vegada
    s'accedia a l'interior de l'edifici, l'entrada distribuïa les diferents dependències. A la planta
    baixa trobàvem l'establia, la qual podia encabir cinc animals de tir; el celler amb les seves
    bótes; el pastador; la botiga d'oli i el trull; el galliner i una pallissa. Pujant les escales
    accedíem a la primera planta, on la sala presidia l'espai. Des d'aquí s'anava a les diferents
    cambres per a dormir i a la cuina i al rebost".
    Segons l'autor, Nicolau Moragues, l'any 1535, deixarà el mas en herència al seu nebot
    Jaume Sabater, els hereus del qual mantindran el mateix cognom durant els segles XVII i
    XVIII.
    Segons informació oral, l'any 1876 la finca va ser venuda a Rafael Carol i Valls el qual
    posteriorment la va vendre a l'actual propietari.
    Abans de la gran reforma i ampliació del segle XX, en el conjunt de la casa Gran de Can
    Sabater hi vivien quatre famílies en quatre cases diferents vinculades a una antiga era. La era ocupava el lloc on hi ha la bassa; Can Paquets, situada a nivell de l'era, on es troba el
    porxo que precedeix el celler; Cal Masover, on hi vivia el masover Pere Ferrer i el pastor;
    Cal Tasanet i Cal Maco. Cal Maco era l'antiga masia situada en el lloc que ocupa l'actual
    residència i on vivia la mestressa anomenada amb el sobrenom de La Maca. Can Sabater
    disposava de diferents masos a càrrec de rabassers: Cal Paquets, situat al costat de la
    casa dels propietaris; l'antic mas de Can Calvet, actualment enderrocat, Can Vives i el Mas
    del Vent, on hi habitaven tres famílies: Can Josep Pons, Can Pasqual Pons i Ca la Rosario.
    Als anys 70 del segle XX, els propietaris del mas van bastir sobre les antigues estructures
    de la casa una residència de grans dimensions, la qual configura la imatge actual del
    conjunt. El projecte de la reforma de la casa el va fer l'arquitecte Josep Ribas i González i
    el del jardí Joan Pañella i Bonastre, director de l'escola de jardineria de Barcelona.

    Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
    JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona