Can Romagosa del Camí

Cervelló

Aquesta masia es troba situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà. Està formada per un conjunt d'edificacions juxtaposades que formen un conjunt heterogeni tancat dins d'un clos. Es troba protegit per un barri, la porta del qual, d'arc escarser, es troba per sota d'una teulada imbricada, disposada a quatre aigües.

L'accés a l'interior està alineat a la porta interior de la masia, ubicada en un nivell superior, provocat per la mateixa disposició del terreny. Aquest desnivell està superat per quatre graons de maó. La coberta de l'edifici principal, que presenta planta quadrada, està feta de teula àrab i disposada a dos vessants.

Té el ràfec imbricat. El carener està coronat per un gerro de ceràmica envernissada, el qual marca un punt vertical central de l'edifici. Per sota del gerro, i al frontal de la teula carenera, estan disposades sengles teules tallades, com a element apotropaic que en origen és de suposar, es consideraria protector de l'habitatge. La façana és plana, arrebossada i està pintada de blanc. Les obertures de la mateixa façana principal, divideixen aquesta en tres línies verticals, les quals estableixen la composició arquitectònica: la central, de dalt a baix, s'inicia amb el gerro del coronament, continua amb un òcul cegat i tot seguit se succeeixen la resta d'obertures, les quals marquen les línies compositives principals: a nivell del pis, hi ha un balcó protegit i emmarcat, tant a la llinda com als brancals amb sengles motllures, la superior de les quals presenta un petit ràfec motllurat que fa de protecció de la llinda. Aquest balcó presenta llosana volada i barana de ferro, i a la planta baixa, destaca la porta feta amb arc de punt rodó, amb dovelles de pedra local. Tots aquests buits, de dalt a baix, marquen la línia central que genera la simetria arquitectònica de l'edifici principal. Els pedrissos típics de les masies catalanes flanquegen el portal.

A un costat i altre de la línia central de la façana, s'obren dos balcons de factura similar al central, però de dimensions, decoracions i llosanes més simples. El de la dreta presenta una inscripció a la llinda amb l'anagrama "JHS". També a una banda i altra de la porta, però en planta baixa, s'obren dues finestres, amb la mateixa disposició, per sota d'aquests balcons laterals. Tots aquests buits de la façana són de factura vertical. Els dos balcons semblen haver substituït antigues finestres. La fusteria es troba pintada de color verd.

La porta d'accés presenta un doble tancament de fusteria, fruit de dues èpoques diferents .Destaca així mateix l'edifici enganxat pel lateral esquerre, amb porxos, els quals afavoreixen la interconnexió amb l'entorn. Aquest edifici presenta, a l'alçada del pis, una galeria que incorpora quatre arcades, galeria que és de factura més recent, estant datada a principis del segle XX. Aquesta amalgama d'estils i èpoques converteix el conjunt edilici, en un testimoniatge visual de l'evolució arquitectònica al llarg del temps.

L'edifici principal, amb les seves tres crugies perfectament conservades, preserva l'embigat original amb arcs de descàrrega. Tots aquests elements resulten un testimoni de l'enginyeria i la construcció de l'època més antiga de la masia que avui perdura.

El celler, amb els seus arcs estructurals de mig punt, no només ofereix un element arquitectònic característic, sinó que també s'obre cap als extensos camps de la propietat a la part posterior, proporcionant una funcionalitat pràctica que ha estat preservada al llarg dels segles. A l'est i arrambat a la tanca, hi ha un edifici adossat. A la cantonada nord-est, i a sobre d'un gran contrafort, s'ubica una antiga garita defensiva.

La font original ha estat perduda amb els anys i actualment es troba desplaçada respecte de la seva primera ubicació. La seva presència destaca la importància de l'aigua com a recurs essencial en l'entorn agrícola, així com la seva vinculació amb la masia.