Can Roig
Rubí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia del tipus III. A la llinda de la porta d'entrada hi ha gravat a la biga de fusta, sota una creu, el nom d'Isidre Roig (1782) i a la façana de la casa hi ha una placa de pedra que informa que va ser restaurada per Josep Roig el 1891. El celler, que és molt gran fou edificat l'any 1901 pel mateix Josep Roig. (RUFÉ, 1984a; 1997a). Presenta la típica disposició basilical, però amb l'ala dreta (en direcció a l'espectador) escapçada. Té planta baixa i dos pisos. L'estructura de tanca de la part oest del barri està feta amb arcades que formen una balconada a sobre de la vall del torrent de Sant Muç.
Prop de la casa i del torrent de Sant Muç hi ha dues fonts molt conegudes: la de l'Avellana (restaurada l'any 1891) i la de la Mare de Deu del Carme, amb una taula i bancs de pedra (RUFÉ, 1984a; 1997a), que resta inclosa al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. No es va permetre l'accés.
Història
Pere Roig, primer membre conegut d'aquesta família es citat l'any 1160. Pau Roig i la seva muller Eulàlia firmen l'any 1307 un establiment amb el senyor alodial del senyor del castell de Rubí Altres membres de la família es troben citats els segles XVI i XVII, (centúria en la que un Francesc Roig va ser batlle de Rubí) i XVIII. A la casa tenen un arbre genealògic que porta des del 1160 fins el 1953. Hi ha una llinda datada el 1782 i una placa informa de la restauració de la masia el 1891. Durant molts anys la masoveria estigué a càrrec de Manció i Laietà Sallés, molt coneguts a Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a).
Bibliografia
BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)