Can Riquer Rubí

Vallès Occidental
Camí de can Riquer. 08191-RUBÍ
A mitja vessant d'un turó suau

Coordenades:

41.49862
1.98978
415682
4594604
08184-48
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Contemporani
Popular
Dolent
Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 019A00008
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Es tracta d'un gran conjunt constructiu molt deteriorat i en un avançat estat de ruïna que es troba dins d'un entorn d'interès natural, al mig de la Serra de l'Oleguera. Resten dempeus un bon nombre de murs, restes de dos cups rectangular per l'elaboració del vi, un forn de pa mig enrunat, diversos sistemes de captació i magatzematge d'aigua, com varies cisternes, una bassa, canalitzacions varies, i altres elements arquitectònics. Destaquen els murs fets de tàpia, que ja estan totalment caiguts, però dels que en canvi es veu molt bé l'estructura. La major part de les parets però, són de maçoneria. La casa tenia planta baixa i dues plantes i, en la paret que dona a S es conserven un seguit de contraforts i ràfecs molt altes.

Al costat de la masia de can Riquer, que avui roman abandonada, s'endevinen ruïnes d'una altra construcció més antiga, que possiblement sigui can Riquer Vell, de la que només resta una paret amb el seu contrafort.

L'any 1335, apareix esmentat Bartomeu Riquer d'Ullastrell com a pagador d'un préstec per encàrrec i en nom de Guillem de Vilaroc a Bonich de Camprodín, jueu de Caldes de Montbui. Antigament era conegut per mas Mayans, figurant un Antoni Mayans, el 1383, en la llista dels firmants de l'escriptura d'abolició dels mals usos del senyor del Castell de Rubí, a qui pertanyia per alou. Sembla que la família Riquer, per la seva banda, provenia d'Ullastrell, així es pot establir per una anotació al Cartulari de can Pi de Vilaroc que parla del pagament d'un dot el 1574, de Jaume Riquer. Antoni-Joan Riquer va ser batlle entre 1566 i 1567, el 1599 fou un dels signants del contracte amb els escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, imatgers de la vila de Moià, que construïren els retaules de l'església de Sant Pere, fins l'any 1613. L'any 1611 torna a aparèixer en un llegat. Aquesta propietat va ser adquirida pels amos de can Pi de la Serra (RUFÉ, 1984a; 1997a). A la dècada de 1980, aquest va ser el solar escollit per la Conselleria de Justícia per fer una presó al terme municipal de Rubí. Finalment no es va dur a efecte (TURU et alií, 2000).

BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) "Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació Oral Sr. Campamá, abril 2001. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)