Can Rogent

Dosrius

La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim "Rogent". Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Jaume Rogent i, posteriorment, torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a Rogent. Poc després, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ("Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570") es menciona "Salvador Canyamas, alias Rogent, confessa tot lo mas Rogent de Canyamars". El cognom Rogent continua apareixent en la documentació de finals del segle XVI i XVII. En aquest sentit, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada "Rogent" dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 apareix novament. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al cognom i a la masia continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en "Francisco Rogent" com a regidor. Poc després, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix citat el cognom Rogent. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat Rimbles, hi consta "Juan Rogent" amb 1 edifici, 9 persones i número de carrer 11. La família Rogent fou una de les nissagues més destacades de Canyamars, tant a nivell de propietats com d'activitat econòmica. Al llarg del temps, alguns membres de la família tingueren papers destacats dins la història de Canyamars, com per exemple benefactors de la parròquia de Sant Esteve o regidors de la batllia. Durant el segle XX, a la masia hi va haver masovers. Els darrers marxaren a mitjans dels anys 90. En la darrera intervenció de restauració, feta a finals del segle XX o principis del XXI, es va emmarcar en pedra la finestra de llevant de la planta baixa i una altra del pis. També es va refer el revestiment de les façanes amb morter i pintura i es va restaurar el rellotge de sol.