Can Rit
L'Ametlla del Vallès

    Vallès Oriental
    Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5
    677

    Coordenades:

    41.69994
    2.24299
    437012
    4616739
    Número de fitxa
    08005-97
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Segle
    XV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies de l'Ametlla del Vallès
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08005A001000050000LF
    Autor de la fitxa
    Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca

    Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat.
    Ocupació en planta (m2): masia 100 m2.

    Infraestructures agràries:
    - La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).
    - Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191).

    Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.

    COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.