Can Riera de Cererols
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt edificat composat per una edificació principal i altres construccions annexes. Es troba a poca distància en direcció NE del nucli principal de Cererols, sobre la riera de Camprubí i dominant el lloc dit el Pla. L'edifici principal presenta planta rectangular amb tres pisos, feta de maçoneria irregular i els vanos es troben recercats amb totxo vist, essent rematats en arc escarser o adintellats. Una inscripció sobre la porta amb la data de 1903, indica que en aquell moment es va procedir a una reforma. Des de fora s'endevina la existència, a dins del vestíbul, d'una porta de pedra. Pel costat SO hi ha una galeria a la primera planta, força reformada, que dona pas a un annex recent. Sobre el balcó principal existeix un Cor de Jesús de ferro fos fet a moltó (un altre de similars característiques hi ha al Poble Vell). A més de l'edifici principal hi ha una construcció per a animals i un galliner.
Els actuals masovers no han permès l'accés a l'edifici.
Història
Josep Lladó situa al segle X aquesta casa, que denomina Vil·la, al costat de les següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) aquest mas Oliveres es tracta de ruïnes que es troben al Pla, a poca distància de can Riera. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D). El 1860 constava de dues edificacions d'una i dues plantes respectivament, habitades, segons un cens d'aquell any (REGUANT, CASTELLANO, 1980), i el 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Deu anys més tard, i segons dades d'un altre cens, està habitada per quatre persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).
Bibliografia
LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.
