Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).
Descripció
Can Rams és una de les masies amb més tradició de Sant Vicenç de Montalt, situada a pocs metres a migdia de l'església. Està formada per diferents cossos: el principal de planta baix i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i dues torres de planta quadrada als costats. La torre adossada a migdia és de planta baixa i dos pisos i l'adossada a llevant és de planta baixa i pis. A la primera hi ha un rellotge de sol.
El cos principal de la masia constava de tres crugies, una de les quals ha quedat integrada a la torre de migdia. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat. En el principal hi destaca el portal rodó dovellat, a la planta baixa, i el balcó, amb barana de ferro a la planta pis i que es menja part de les dovelles centrals del portal, fruit d'una reforma de 1873. Damunt la llinda recta hi trobem un plafó de rajoles de la Mare de Déu de la Concepció. A l'eix del costat hi trobem una finestra amb reixa de ferro a la planta baixa i una altra finestra a la planta pis. Aquesta segona, igual que el balcó, amb els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica treballada. La façana posterior dona al carrer de l’Església, on hi ha cases de cos que originàriament ocupaven els treballadors de la masia.
A l'interior hi ha un hipogeu o gruta soterrada. L'interior, segons Bonet Garí (1985) "té la dignitat que li correspon, i disposa de les dependències pageses d'una masia de categoria, completada amb un celler i les construccions annexes pera a les quadres i els estables dels animals".
A l'exterior hi trobem una gran bassa alimentada per la mina de la propietat, l'era i les restes d'un trull. S'entra per un barri situat a ponent, que dona al carrer de l'església, adossat a la torre de migjorn.
L'escut heràldic de la façana no es correspon amb l'edificació.
Enric Pons (2004) ens explica que en aquesta casa hi tenien una imatge de Sant Ponç, patró d'herbolaris i remeieres. Per la diada del sant portaven la imatge en processó fins a l'església, on es beneïen les plantes i herbes remeieres que s'havien anat a buscar prèviament al bosc.
Alguns rams es posaven a sota els llits per foragitar insectes i bestioles.
També anomenada can Coll o can Ramis.
Història
Consta la seva fundació en un testament de Lluís Carcassés, de Barcelona, de l'any 1679, documentat en el llibre Regentum Institutionum, de l'any 1673 i 1681, en el qual es consigna la visita de l'any 1735. El dret de patronatge el reté Francesc Vieta i Mandri Carcassés (Bonet Garí, 1985, 117).
El nom de la casa ha anat canviant en funció dels cognoms dels propietaris. L’any 1371 surt mencionada a una partició de terres amb el castell de Mataró. El 1481, el batlle de Sant Vicenç de Llavaneres cita un camí públic que anava de la plaça de Sant Vicenç a Sotarriba, passant per la casa Guitard, que dona dret de pas al bestiar gros i manut. També hi ha la data de 1571 al timpà. A l’interior de la casa, en una paret del primer pis, hi consta en llatí que durant el regnat de Felip II es va reforçar i ampliar. A Sant Andreu de Llavaneres hi ha dues masies amb estructures molt semblants, Can Berenguer i Can Lloreda.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).
BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.
CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.


