Can Ramon
Montmajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa es troba en un pla al peu de la carretera que segueix la carena del Pujol de Planès en direcció a la riera de Navel. Forma part d'un conjunt en el que a més de la casa principal hi ha un cobert i les restes d'una altre casa d'orígen medieval. La casa manté la típica estructura de les masies de la zona: de planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, construïda sobre un sól de roca massissa i amb la façana principal oberta a llevant. La meitat de les golfes del costat nord era oberta i actualment s'ha fet la paret de maó. L'element més remarcable de la casa és la porta principal, adovellada de pedra i amb un relleu d'una creu amb un Crist en la dovella central, amb una factura molt primitiva, semblant a d'altres que hem vist a la zona. L'interior de la casa segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i no conserva elements remarcables. Al costat de la casa resten dos murs fent angle d'una antiga construcció, possiblement un cobert, amb la particularitat de que una part de la base d'un mur és construit amb aparell d'opus spicatum, que pot fer dubtar d'un possible orígen medieval tot i que ens manca documentació fiable. A l'altre costat del camí hi ha una pallissa de parets de pedra amb teulada a dues vessants i amb una gran obertura amb un arc de mig punt que ocupa tota l'amplada del cobert, fet pel que al centre hi ha un pilar de pedra que ajuda a sostenir la teulada.
Història
Cal Ramon pertany a l'antiga senyoria del Pujol de Planès que al segle X depenia del monestir de Santa Maria de Serrateix i al 1375, quan Pere II erigei el comtat de Cardona, el Pujol passà a formar part d'aquest. Al 1429 estava sota jurisdiccó reial. Al 1715 encara es manté el senyoriu, essent senyor del Pujol, Miquel Gibert i d'Aguilar. La casa Ramon es troba situada al camí que portava de Cardona fins a l'església de Sant esteve del Pujol de Planès, i possiblement actués com a hostal. És una casa amb clars orígen medievals, tal i com denota l'aparell d'opus spicatum que es conserva i les restes de tombes excavades a la roca. Desconeixem la seva història exacta ja que no s'ha trobat documentació al respecte.
Bibliografia
BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.
