A l'inici del segle XX, la burgesia barcelonina i de la rodalia va instal·lar-se en segones residències properes a les ciutats, aprofitant l'existència de noves infraestructures. El centre de l'estiueig al Garraf va ser Sitges, tot i que la seva rodalia va viure amb certa intensitat el moviment. Aquesta classe benestant va fer-se construir torres senyorials segons el moviment arquitectònic del moment, el modernisme. En aquest tipus d'arquitectura, es pretenia integrar totes les arts plàstiques, en què l'ornament prenia el protagonisme. A Ribes, el modernisme va coincidir amb l'arribada dels darrers "americanos", pel que indistintament es van bastir cases dels dos estils. L'arquitecte modernista que més edificis va bastir a Ribes va ser el vilanoví Josep Font i Gumà, autor d'edificis com Can Quima. Durant un temps va ser la seu de la Falange.
