Can Pujadetes
Cànoves i Samalús

    Vallès Oriental
    Samalús
    Emplaçament
    Turó a la Serrat del Puig, a l'alçada de Can Pujadetes
    376

    Coordenades:

    41.68355
    2.31588
    443063
    4614868
    Número de fitxa
    08042 - 66
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Segle
    II aC - V
    Estat de conservació
    Dolent
    Les pedres amuntegades testimonien l'estat d'arrasament de l'indret.
    Protecció
    Legal
    POUM - Zona arqueològica (2, ZEA)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí. CC.AA. Núm. 18716
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08041A00700054
    Autoria de la fitxa
    Marc Guàrdia i Llorens

    El jaciment de Can Pujadetes el marquen tant les troballes de material ceràmic en superfície, com per les nombroses pedres amuntegades. Malgrat no veure's estructures arquitectòniques conservades, els abundants munts de pedra al voltant dels camps conreats suggereixen munts de pedra fets pels pagesos amb el rocs que els feien nosa al llaurar. Però aquesta no és l'única evidència: l'existència del jaciment es sustenta en la troballa de material ceràmic, tant a la part més alta del turó, com a la zona més propera a la casa de Can Pep Miquel.

    La propietària de la casa de Can Pujadetes ens ha posat de manifest que ells també han recollit alguns fragments de pasta sandvitx, segurament ibèrics.

    Josep Estrada (1967) ja va esmentar per primer cop aquest jaciment, adscrivint-lo a l'època romana, concretament imperial. Els treballs de prospecció efectuats recentment (FLÓREZ 2009) n'han contrastat la seva existència a nivell superficial, i n'han precisat l'àrea de les troballes, concretament a la part més alta del turó del Serrat del Puig, així com al vessant nord-est i al vessant sud.

    ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)", Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194.
    FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC.
    RIU BARRERA, E. (2000): "Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús", Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.