Can Puiques; Can Puicus
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Puiques, també conegut com Can Puicus, és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, a llevant de Can Marc de l’Estany i Cal Xebro. L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. Gràcies a fotografies aèries realitzades als anys 70 del segle XX podem descriure l’aspecte que tenia abans de la darrera reforma. Hi veiem un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a al façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals reservats com espais de treball. Aquesta unitat en el volum es trenca amb la darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant. L'element més destacable és l’era, situada a ponent, adossada al pou de Cal Negret.
El pou que hi ha al costat de l’era corresponia a Cal Negret, casa que s’aixecava on hi ha l’era i que es va desmuntar per traslladar-se a una altra ubicació.
Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs.
Història
L’any 1779 era conegut amb el nom de la caseta del senyor Mirabell. En aquesta època hi vivien Antoni Gelmar i Anna Maria Ferrer, amb el seu fill Josep Gelmar i Ferrer, que l’any 1783 es casa amb Mariana Jofré i Cumaleres.
Consta que a l’any 1818, el fill i hereu Pau Gelmar i Jofré es casa amb Maria Vilà, de Sant Genís. L’any 1821 neix en Joan. En aquesta època, la casa es coneix com a Casa Nova de l’Estany.
L’any 1846, l’hereu Joan Gelmar i Vilà es casa amb Magdalena Bancells i Soms, de Maçanet. L’any següent neix en Pau. Aquest es casa, l’any 1868, amb Julita Llopart i Solà, de Tordera.
Al Cadastre de 1862 consta com a propietari en Joan Gelmar de tres quarteres i dos quartans de secà, dues de vinya i dos quartans de terres ermes. Declaren una euga pels treballs agrícoles.
En el padró municipal de 1889 ja consta com a Can Puicus i el propietari és Pau Gelmar i Bancells, casat amb Julita Llopart Solà. L’any 1890 mor la Julita als quaranta-tres anys d’edat, deixant sis filles (Dolors, Joaquima, Carme, Ramona, Francesca i Gràcia).
En el cens parroquial de l’any 1896 també hi trobem en Pau Gelmar, casat en segones núpcies amb Maria Sureda i Saís, l’any 1892, que alhora era vídua de Joan Comas. També hi consten tres filles: Gràcia, Narcisa i Joaquima.
Al cens de 1901 hi consten l’Esteve Pons i la Isabel Mercader amb els seus fills, Maria i Josep.
El cens de 1909 constat un nou canvi amb el matrimoni format per Joaquim Marlet i Deulofeu i Joaquima Gelmar, amb els fills, Marcel·lí, Pepita, Carmeta i Gracieta. L’any 1917 hi consten els mateixos. I que el Marcel·lí està fent el soldat.
En el cens de 1926 ja hi trobem el Marcel·lí, casat l’any 1922, amb Caterina Carles, amb dos fills: Joaquim i Felicites. També hi viuen els pares del Marcel·lí: Joaquim i Joaquima. Sabem pel cens de l’any 1936, que l’any anterior havia mor la Joaquima Gelmar als setanta-quatre anys d’edat. Consten el vidu amb els fills i els nets. L’any 1942 és Joaquim Merlet Deulofeu qui mor, a l’edat de setanta-dos anys.
De 1956 a 1960 hi viuen Marcel·lí Merlet Gelmar i Caterina Carles Font, els avis; Joaquim Merlet Carles i Carme Nonell Vilafant, casats l’any 1952; i els fills Pilar, nascuda el mateix 1952, Caterina, nascuda el 1956 i Roser, nascuda el 1961. Joaquim Merlet i Carles fou regidor de l’Ajuntament de Fogars. Mor l’any 1982 als cinquanta-nou anys. La seva mare Caterina Carles Font morí l’any 1981, amb vuitanta anys; i el seu pare Marcel·lí Merelt Gelmar mor el 1985, amb vuitanta-nou anys.
L’any 1974, Caterina Merlet Nonell es casa amb Gabriel Ribas i Cano. L’any 1975 neix la seva filla Maria Carme.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
