Durant la construcció de la carretera C-59 van quedar al descobert 15 sitges afectades directament pel seu traçat. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres d'entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de "pera", és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample.
El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica.
Aquest jaciment es situa just damunt del traçat de la nova variant, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, ja que va ser durant les obres d'aquesta que es trobaren les restes; i per tant, tot fa pensar que una part d'aquest jaciment es troba totalment destruït. D'altra banda, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments protohistòrics tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, cap als camps del costat.