Can Pere Llong
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia distribuïda al voltant d'un pati central obert pels dos extrems i tancat pels laterals. Al cantó nord hi ha la casa, que té forma d'"U" i està organitzada al voltant d'una galeria exterior. Té la façana encarada al sud, planta baixa i pis, amb balcons i baranes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.
Al cantó sud hi ha dependències agroramaderes, de planta rectangular i coberta a un sol vessant, que clouen el pati pel sud.
No hi ha elements arquitectònics destacables. Ha experimentat reformes que n'han alterat l'estructura originària. El 1884 es va col·locar la porta de ferro forjat que dóna accés al recinte de la masia.
Història
La masia de can Pere Llong podria ser un dels alous que el monestir de Santa Cecília de Montserrat va rebre l'any 945. Al segle XIV hi vivia Pere Dolo i per això també fou conegut com el mas Dolo. L'any 1440 Jaume d'Olivelles i Bernat Torres, marits de Gemona i Rúmia, la van vendre a Joan Fossalba. Pere Llong era el cabaler d'una pairalia de Terrassa que a finals del set-cents va casar-se amb la pubilla d'aquesta masia. Al darrer terç del segle XX hi hagué una residència per a la tercera edat i abans un restaurant.
Bibliografia
RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83.
PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306.
CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789, p. 124.
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2).
ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95.
