Can Pau/Can Pau Olivella
Olivella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Pau s'emplaça al nord del nucli històric d'Olivella, a una cota una mica més baixa respecte aquest. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per diversos cossos i dependències, organitzades al voltant de l'edifici principal, d'aire neoclàssic. L'accés principal és a través d'un baluard amb portal carreuat d'arc escarser. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, de maçoneria vista, està presidida per un portal adovellat de mig punt. Les obertures, allindades, es distribueixen simètricament amb sengles finestres emmarcades de carreus a banda i banda i tres balcons, també carreuats, al primer pis.
A aquest edifici s'hi adossen diferents cossos tant residencials com agropecuaris, formant un potent conjunt arquitectònic. Tot el conjunt està envoltat per un mur d'una alçada aproximada de tres metres amb altres accessos a l'interior.
A llevant del nucli murat, molt a prop d'aquest s'hi emplaça l'era, testimoni de l'agricultura cerealística que en alguns moments fou important per aquesta masia. És de planta circular d'uns 20 metres de diàmetre i té tot el perímetre envoltat per un muret de maçoneria coronat per un cinturó en maons disposats de través.
També anomenat mas Cabot / mas Messeguer.
Història
Segons Vicenç Carbonell (2004: 134) aquest és l'antic mas Cabot, documentat quan el 1296 fou venut a la família Messeguer. En el segell XV aquesta família continuava essent-ne propietària fins que el 1429 el mas Messeguer fou venut a la família Raspall. A partir de, possiblement, mitjan segle XV, els Olivella van passar a ser-ne propietaris. En aquesta família tradicionalment l'hereu acostumava a ser batejat com a Pau , motiu pel qual encara perdura aquest nom a la propietat. Part de la masia ha estat rehabilitada recentment per destinar-la a serveis de turisme rural.
Bibliografia
Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella.
CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella.
VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.
ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
